Centre de Documentació de La Sagrera - Història - Els terrenys de l'antiga "Pegaso"

Desprès de diferents canvis de propietari, el 1909 comprà els terrenys la Hispano-Suiza per 500.000 pessetes i hi bastí una fàbrica amb una extensió inicial de 50.000 m2, que començà a funcionar l’any 1911. Com a vestigi de l’època anterior va quedar en peu durant molts anys un petit campanar que servia per avisar els treballadors de la farinera de l’hora d’inici i d’acabament de la jornada laboral.

L'antiga factoria de la Hispano-Suiza al carrer Gran
Foto: Centre Documentació la Sagrera

S’inicià l’activitat relacionada amb el sector automobilístic que es mantingué fins la dècada de 1970. Inicialment s’hi fabricaren vehicles, tot i que mai es produïren en sèrie, i durant la primera guerra mundial es va especialitzar en motors d’aviació. Desprès s’hi van fabricar camions i autobusos.

Durant la guerra civil espanyola, l’empresa fou col·lectivitzada i s’hi fabricà armament pesant, blindatges, ambulàncies, etc. De la seva importància estratègica en dóna bona mostra el fet de que la fàbrica i les seves rodalies es varen convertir en objectiu dels bombardejos de l’exèrcit revoltat.

Finalitzada la guerra, i dins del procés d’autarquia – intent de tractar de desenvolupar els recursos econòmics disponibles fins assolir una ampla autosuficiència econòmica davant de l’exterior – l’any 1941 es va crear l’INI (Instituto Nacional de Indústria) que reestructurà el sector de l’automòbil a l’àmbit estatal i el 1943 creà l'Empresa Nacional de Autocamiones S.A. (ENASA), comprant a la Hispano-Suiza, la fàbrica de la Sagrera a canvi d’un 10% de les accions. En aquells anys es va eixamplar l’entrada que d’una amplada de 3 metres va passar a 19 per a facilitar el trànsit dels vehicles que cada dia passaven per allà, i es varen construir les reixes d’accés, fent joc amb les de l’Escola Industrial de Barcelona, per a permetre la visibilitat des de l’exterior de l’anagrama Pegaso, que s’havia instal·lat a la façana principal de l’edifici noble. Precisament amb aquest nom es va batejar un nou tipus de camió que es va començar a fabricar cap a l’any 1947 i que esdevingué mític, sent considerat com un orgull de la indústria espanyola. Inicialment es varen fabricar cotxes, però mes tard s’abandonà aquesta producció i és centrà en camions, autobusos i autocars.

El parti de l'antiga fàbrica Pegaso
Foto: Centre Documentació la Sagrera

Per donar una idea de la seva magnitud, cal dir que a l’any 1963 donava feina a 6.000 persones, la majoria veïns de la Sagrera i barris del voltant, a banda de tenir tot un seguit d’empreses i tallers de la zona com a proveïdors d’elements i components. També va anar creixent en extensió, arribant a abastar tot l’espai inclòs en el perímetre format pels actuals carrers Portugal, Pegaso, Avinguda Meridiana, Dublín, Rovira i Virgili i Gran de la Sagrera.

Durant aquests anys d’ús industrial de la zona, en les èpoques viscudes de profundes commocions socials i polítiques, cal deixar constància del paper que van desenvolupar els treballadors, donant repetides mostres de la seva combativitat per les millores de les condicions de treball i dels salaris enfront l’encariment de la vida, i molt especialment durant el franquisme, quan van ser capdavanters del moviment obrer català per a millorar les seves condicions a l’empresa, però també per les llibertats polítiques i nacionals. Del seu vitalisme es fa palès, per exemple, en la denominació popular de “Pati de la República” a l’espai situat entre l’entrada principal i l’edifici noble, per ser el lloc on habitualment s’hi feien assemblees multitudinàries i mítings.

Els terrenys de l'antiga "Pegaso"

De la 'Hispano-Suiza' a la 'Pegaso'