Centre de Documentació de La Sagrera - El barri de La Perona i Eva Duarte de Perón

La barriada de La Perona fou un assentament de barraques situat a banda i banda de la Ronda de Sant Martí, per tant la vorera de banda muntanya estava a la Sagrera i la de banda mar ocupava zones dels barris de La Verneda i de Sant Martí de Provençals.

Diverses fons confirmen que l’any 1944 ja existia un nucli barraquista i que, durant el temps en que va ser més gran, anava des de la Riera d’Horta fins al Pont d’Espronceda.

Eren barraques que s’havien construït en terrenys de titularitat pública o corresponents a la RENFE. Els treballadors de l’empresa ferroviària s’havien apropiat dels terrenys per a fer-hi horts i els van vendre a famílies que venien de fora de Catalunya o que prèviament havien estat a d’altres zones de barraques de Barcelona.

Es calcula que el 1966 hi havia unes 200 barraques i que el barri tenia uns 3.000 habitants: unes 15 persones a cada casa.

Aquesta època marca un punt d’inflexió en la composició demogràfica de La Perona: moltes famílies varen tenir accés a un habitatge més digne, normalment de protecció oficial, i les barraques buides van ser ocupades per persones d’ètnia gitana reubicats des d’altres indrets de Barcelona, fins al punt que a principis de la dècada de 1970 un 69% dels seus habitants eren gitanos, percentatge que va augmentar fins al 95% a finals d’aquella dècada.

Barraques de La Perona.

Barraques de La Perona a l'extrem de la Riera d´Horta.
Fotografia dècada de 1980. Autor desconegut.

És habitual llegir que el nom de La Perona prové de la visita que va fer al barri Eva Duarte de Perón durant la seva visita a Barcelona el juny del 1947 però mai aquesta afirmació ve acompanyada d’una justificació documental que ho corrobori.

La premsa espanyola consultada no esmenta aquesta visita. És possible que es degui a que per al règim franquista no existís el barraquisme, malgrat ser una realitat feridora, i que la censura ocultés aquest possible fet.

Les imatges captades per fotògrafs que van cobrir la visita d’Eva Perón a Barcelona, com Carlos Pérez de Rozas o l’argentí Emilio Abras, fotògraf oficial de la Casa Rosada, només mostren actes de caire oficial. No s’han localitzat documents gràfics, doncs, d’una possible visita d’Eva Perón a La Sagrera.

Per altra banda les hemeroteques de diaris argentins només abasten les versions digitals de premsa i, per tant, no contemplen l’època de la suposada visita. Tampoc és possible la consulta a hemeroteques físiques ja que la pandèmia a l’Argentina manté tancades les instal·lacions.

Sí hi ha constància documental que a Madrid Eva Perón va visitar barriades obreres de desafavorits, però no és aquest el cas de Barcelona.

Com a resultat de la recerca que hem fet i tenint en compte la documentació trobada contemplem dues opcions com a més probables per a que el barri de La Perona rebés aquest nom.

En primer lloc l’existència d’un sentiment a la barriada que la visita de la mandatària argentina a Barcelona comportaria el lliurament d’una important quantitat econòmica per tal de construir habitatges dignes per als seus habitants.

A un estudi portat a terme pel Grup de recerca d’etnohistòria del barraquisme de l’Institut Català d’Antropologia es citen entrevistes a antics veïns de La Perona que van en aquest sentit.

“La Perona era una señora muy rica que miraba mucho por los pobres. Esta mujer dio un dinero para el barrio, para los pobres que estábamos allí, para que tuviéramos agua, luz y nos arreglaran las calles, porque eran de barro. Pero de lo que dio, a lo que se invirtió, pues se perdió el dinero y allí no pusieron nada.”

Eva Duerte de Perón.

Eva Duarte de Perón acomiadant-se de Barcelona.
Fotografia: Carlos Pérez de Rozas (26/06/1947).

Res no porta a pensar que aquesta voluntat d’Eva Perón fos real i sembla que aquest estat d’opinió a l’assentament barraquista no estava gens justificat. Tot i això sembla que els nous i hipotètics habitatges de La Perona van ser un lloc comú a les converses entre els barraquistes i que aquesta seria una causa per a denominar La Perona al barri.

Una segona opció vindria de la tradició oral. Tal com explica la periodista Laura de Andrés Creus, quan es preguntava a un dels veïns més antics del barri des de quan hi vivia, es solia respondre amb l’expressió “Estic aquí des de l’any de La Perona”, fent referència a la vista d’Eva Duarte de Perón el 1947, quan la barriada només tenia un parell anys d’antiguitat.

Aquesta expressió, a més a més, lligaria la visita d’Eva Duarte a Barcelona amb el barri tot i que els dos fets, com hem vist, probablement només siguin una coincidència en el temps pel que fa a la denominació del barri de barraques.

Sigui com sigui l’assentament de La Perona va desaparèixer definitivament l’any 1989 amb l’enderrocament de la seva última barraca. La Barcelona del disseny i dels arquitectes que comportaven els Jocs Olímpics del 1992 no permetia un escenari com aquell. El que anys de reivindicacions veïnals no van poder aconseguir ho van solucionar unes poques paraules pronunciades a la ciutat suïssa de Lausana.

Joan Gironès Pau

Membre del Centre de Documentació de la Sagrera